La canícula, la gosseta i la calor.

Amb el nom de canícula es coneix el període de l’any en el que sol fer més calor, o siga, entre finals de juliol i principis d’agost. Per extensió, també s’anomenen els dies especialment calorosos com a caniculars.

Estrictament, i en origen, amb canícula es feia referència a l’època de l’any en la qual la constel·lació del Ca Major es feia visible a l’horitzó poc abans de l’eixida del sol. Literalment canícula en llatí vindria a significar “gosseta” o “gosset”, i feria referència a l’estrela més important d’eixa constel·lació: alfa Canis Majoris. Esta estrela era anomenada pels grecs Sírius, que ve a significar més o menys “extremadament calorós”.

Sírius es l’estrela més lluent a simple vista del cel nocturn i fa uns 5000 anys començava a ser visible sobre l’horitzó, poc abans de l’eixida del sol, a partir dels solstici d’estiu. Com que era la més lluenta del cel, coincidia la seua eixida amb la del sol i era estiu, es pensava que “contribuïa” a fer calorosa eixa època de l’any.

Resumint “canícula” feia referència a l’època de l’any en què l’estrela Sírius, la gossa o la gosseta, eixia sobre l’horitzó per llevant més o menys alhora que el sol. I com coincidia amb l’època més calorosa de l’any, a l’hemisferi nord per suposat, passa a identificar-se amb eixe nom la part més calorosa de l’estiu.

Això era en l’antiguitat, perquè a causa de la variació de la posició de l’eix de la Terra anomenada precessió (http://www.astromia.com/glosario/precesion.htm), ara l’eixida de Sírius per l’horitzó ja no coincidix amb el centre de l’estiu, sinó amb el final. No serà fins principis de setembre quan es podrà vore guaitar Sírius per llevant poc abans de l’eixida del sol: