L'expressió és inadeqüada i causa alarma social. És conegut que hi ha gotes fredes que passen sense pena ni glòria i que hi ha pluges intenses i/o catastròfiques que van associades a situacions sinòptiques que no tenen res a vore amb gotes fredes.
El terme que va ser acunyat per l'escola alemanya el 1886 ( kaltlufttropfen, que es pot traduir per gota d'aire fred) i avui ja està en desús ( http://www.tiempo.com/ram/1350/meteorologsituaciones-especiales-i-dana-gota-fr/). L'escola alemanya influí en l'antic Servei Meteorològic Nacional espanyol i destacats meteoròlegs i professors de meteorologia empraren el terme fins que es va fer popular, però va ser abandonat pels professionals la segona meitat del segle XX amb les noves maneres d'observar i analitzar l'atmosfera.
Es va trobar un vocable més precís cut-off low, que va quedar traduït a l'espanyol com a DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) i que va ser introduïda i utilitzada en l'INM a partir dels anys 80 pel Servei de Predicció.
El nou terme afegia a la definició primera de gota freda, (pertorbació aïllada en altura -5500 m-), la idea de que les depressions en altura sempre tenien reflex en superficie.
Per entendre el que és una DANA i com es genera, hem de saber de l'existència d'intensos corrents canalitzats que circumvolten la Terra a us 9000 m d'altura (300 mb) i en particular en les nostres latituds ens hen de fixar en el "xorro o jet polar", que envolta la Terra amb d'oest a est. Al nostre hemisferi, podem dir que el jet polar separa l'aire relativament fred al nord, del més càlid del sud. Quan el jet polar, originàriament rectilini, s'intensifica, genera ondulacions que poden desembocar en l'estrangulament de part de la circulació del corrent polar.
La DANA té un cicle de vida característic diferent d'altres pertorbacions: ondulació, separació, ruptura i aïllament i conserva part de les propietats del corrent que l'ha originat.
La DANA es defineix com una depressió aïllada en altura que s'ha separat completament de la circulació associada al jet i que es mou independentment de tal flux, que pot arribar a ser estacionària o inclús retrògrada (i circular de E a W) (http://www.aemet.es/documentos/es/divulgacion/estudios/dana_ext.pdf )
Exemple de DANA. Mapa de 500 hPa (geopotencial, en línia blanca, contínua i en metres, i temperatura, T, en roig, discontínua i en ºC) corresponent al 10 de Octubre de 2001 a las 18 UTC. La imatge de fons correspon al canal infraroig del Meteosat. Les tempestes es situen al sud-est peninsular i mar d'Alborà. Altres focus convectius es formen front a les cotes de Castelló i Tarragona.
De tota manera i en última instància, les responsables directes de les pluges torrencials són les tempestes convectives, que en el cas d'una DANA es generen quan esta troba amb una massa d'aire càlida i humida, en el nostre cas, procedent del mediterrani.
Les tempestes es classifiquen segons el grau d'organització interna que presenten. Ordenades del menor a major mal que poden causar tenim ( http://www.tiempo.com/ram/105/ ):
Tempesta unicel·lular: Formada per una única estructura el cicle de vida del qual sol estar entre 30 i 60 minuts. No solen causar fenòmen adversos (una tronada ordinària).
Tempestes multicel:lulars: Tenen un cert criteri d'organització, poden produir famílies d'estructures que permeten regenerar-se. Els seus cicles de vida són majors espacial i temporalment. Poden causar fenòmens severs (forts vents, tornados, granís de tamany considerable)
Supercèl·lules: Presenten un grau superior d'organització i potencialment podem fer molt de mal. Una única cèl·lula es capaç de regenerar-se i donar tornados, pedregades i pluges molt intenses.
SCM (Sistema Convectiu Mesoscalar): Un conjunt de tempestes s'organitzen en un sistema linial. La durada i extensió dels efectes són descomunals. Les inundacions al Mediterrani estan relacionades amb estes estructures. La de la pantanada de 1982 va ser un SCM.
Imatge del canal infraroig del Meteosat, el 20 d'Octubre de 1982 (pantanada de Tous) Un SCM de grans dimensions produí pluges generalitzades i intenses. Una DANA es situava al nord d'Àfrica. Font: INM-EUMETSAT
Resumint, "gota freda" es un terme antic, es desús i superat, que en el seu moment ni tan sols adoptaren totes les escoles meteorològiques i que avui en dia només s'utilitza a Espanya, al carrer i als mitjans de comunicació. Perquè utilitzar un terme obsolet, confús i que no defineix la realitat?
Quan a Europa al segle XXI s'estan unificant els criteris meteorològics per a les alertes i s'estan homogeneïtzant els protocols d'actuació front a fenòmens adversos (no es parla MAI de gota freda, si no de tempestes, la seua probabilitat i el seu grau d'organització -que determina el mal que poden fer-): no seria hora de fer el mateix?
Fantàstic el post, gràcies companys...
ResponderEliminarTimonet.